MARÇ, TEMPS DE CALÇOTS

Amb l’entrada de març tots esperem ansiosos l’arribada de la primavera. Ens comencem a treure capes, a aprofitar els primers raigs de sol que arriben amb una temperatura més agradable, i a consumir les hores de llum que s’allarguen cada dia una mica més.

És veritat que el bon temps dóna més joc, el poder estar més hores a fora, el visitar espais oberts sense necessitat de portar mil robes d’abric a sobre, i veure com les flors i els camps comencen a donar color a aquesta magnifica estació. Vam començar el mes anant Als aiguamolls de l’Empordà, i vam poder veure la gran quantitat de cigonyes que preparaven els nius, moltes classes d’ocells i vam poder donar de menjar als cavalls. realment va ser un encert el lloc, jo no hi anava des dels meus 13 o 14 anys, i vaig poder recordar novament les excursions que havíem fet amb l’escola. El sopar d'aquell dia va ser un sopar d'adolescenst , qui m'havia de dir a mi que després de no se quants anys, i si dic 10 no exagero, tornaria a trepitjar un Mc Donalds. Com canvien els temps...

Aprofitant el bon temps del que parlava, un altre cap de setmana ens va servir per fer esport: "Projecte biquini", i armats amb unes raquetes i un volant, vam montar la nostra xarxa al mig del camp i jugar s'ha dit. El brenar aquesta vegada el vaig prepar jo, res de Mc Donalds, aire fresc i embotits catalans.

Que ens podria faltar en un mes de març?????

Qui no ha fet aquest març una bona calçotada? El ritual del foc, l'enfilat dels calçots, la seva salsa romesco feta amb tant d'amor, i la millor companyia al costat de la família i els amics. Això no té preu.

Vaig explicar-li a en Tao tot allò relacionat amb els calçots, pensava que no ho provaria, una ceba bruta, cremada, tot ple de cendra... Però la veritat que en Tao em va sorprendre una vegada més, dient-me :”Dóna’m un calçot que el provaré”, i no només això, sinó que va repetir un darrera l’altre com un campió. Va estar genial. 

   

 L'últim cap de setmana de març el circ havia arribat a la ciutat de Girona i vam decidir anar amb en Tao i uns amics del projecte Rossinyol de la Bisbal. Haig de dir que després de veure el circ de Figueres tot pot semblar poc, però realment va estar molt bé. El circ relatava el conte de "El mundo màgico de OZ" i vaig poder explicar-li a en Tao les aventures de la Dorthy, el lleó, l'espantaocells i l'home de llauna, un conte que ell no coneixia.

Febrer d'Hivern

Febrer començava i un dels diumenges vam anar al cine a veure la ''Lego Pel·lícula'', van ser canvis d'última hora, ja que en principi, amb els rossinyols de Banyoles s'havia planejat d'anar a la neu aquell cap de setmana, però al final la pel·lícula va ser una bona elecció. Aquella tarda fins i tot vam poder veure el rodatge d'una pel·lícula en directe, que tractava de cavallers i princeses en l'època medieval.  

Al final la sortida a la neu va ser el dia 16, i desafortunadament jo tenia un compromís important i no hi vaig poder anar. Vaig demanar-li a un altre mentor que si podia portar a en Tao al cotxe, que li feia molta il·lusió, i així ho vam fer, vam decidir de compartir gastos i ell va poder disfrutar del dia amb els mentors i mentorats.

El cap de setmana passat van ser uns dies molts durs de feina, jo treballo en un càtering i realitzavem tots els àpats dels artistes del circ internacional de Figueres, però vaig poder organitzar-me i portar a en Tao al circ. Abans d'anar al circ ens vam acostar al càtering, la nau on jo treballo, i li vaig poder ensenyar totesl les cuines, cambres de congelació i una mica tot el que fem. Ell m'ha comentat en més d'una ocasió que li agradaria ser cuiner, vaig pensar que la idea de portar-lo a la meva feina li faria gràcia. 

Les actuacions del circ van ser per per deixar amb la boca oberta, impressionant.

Passin i vegin, la dona contorsionista, l'home volador, els trapezistes...

Parapaximba.ximba,ximba....

Entrada de l'any del Cavall

El 31 de Gener, en el calendari xinès, acabava l'any de la serp i començava l'any del cavall, i en Tao i la seva  familia em convidaren a casa per poder gaudir d'un dinar de cap d'any. Va ser una vetllada molt especial, on em van explicar moltes coses del seu país i del poble en el que vivien. També vaig gaudir molt del dinar, un banquet amb aliments que no havia provat mai, sincerament va estar molt i molt bé.

Més Diumenges...

Acabades les festes, van començar el primers dies de rebaixes i va ser el pitjor dia que vam triar per anar a l'Espai Gironès, hi havia gent i cotxes fins i tot sota les pedres, però vam saber gaudir de la tarda. Vam anar a veure una pel·lícula en 3D (mare de Déu, quins efectes !) i vam poder berenar junts. Hem de dir que en Tao i jo ens estem tornant uns ''viciats'' del joc del disc flotant i del futbolí. També hem pogut gaudir d'una vetllada de restaurant. 

Entrada de l'Hivern

Ja ha passat un mes més, han passat les festes, i sembla que tot torna a la normalitat: classes, exàmens, treballs; però tot i així hem tret el temps per comparitr moments junts. A principis de Gener, amb els amics havíem llogat una casa de turisme rural i vaig pensar que seria una bona idea per compartir amb en Tao, així que em vaig decidir a anar-lo a buscar i vam passar tot el dia junts a Sant Joan de les Abadeses, va ser un dia genial ple de jocs i rialles i al final vam acabar tots amb olor a fum però amb el bon record de poder gaudir d'una barbacoa en tota regal amb els seus xoriç, el seu xai, les seves botifarres i la seva cansalada. 

Tardes de Desembre

Ja ha passat tot el mes de desembre i he pogut compartir amb el meu mentorat un grapat de tardes de diumenge.

El primer contacte el vaig tenir al Novembre; en Tao, els seus pares i jo vam dinar junts, va ser un bon començament.

En aquest primer mes hem fet diferents coses junts; dos caps de setmana vam anar al cine i a jugar a les quines de poble que es fan ara per Nadal, amb dos companyes més del projecte rossinyol. Hem de dir que no ens va tocar ni un turró, però realment ens ho vam passar molt bé.

Per contra, també es va muntar una quina a Banyoles, amb tots els mentors i mentorats d'allà, i aquí si que es va ''liar'' grossa, hi havia regals i menjar per tothom, no us podeu imaginar la de dolços que hi havia, vam acabar empatxats, però també haig de dir que a en Tao i a mi, que no ens havia tocat ni una miserable quina, també vam tenir regal, va ser molt divertit.

I una de les altres coses que vam anar a fer, va ser anar a jugar a les bitlles, amb aquelles fantàstiques sabates..., en Tao no havia jugat mai, però li va agradar molt, tampoc van tenir pèrdua les partides de futbolí.

A veure quines altres coses us podré explicar...

De moment, dir que es una experiència que no té preu.

Montse.

Esperant el dia 23 de Novembre, nervis per començar amb aquest nou projecte.